després de la tempesta sempre arriba la calma

Encara recordo lo maco que era despertar-se els dies de tardor.Encara que la ciutat quedava una mica pobre,i nostàlgica.Pero m'agradava aquell olor a humit,olor a pluja.El fred s'apoderava de Barcelona.M'agradava sortir amb la meu fular i la camara de fotos,perquè no deixar marxar cap detall.Cada trepitjada que donava era com una pujada d'aire fresc,trepitjades sobre les fulles mullades.El meu trajecte acabava sempre al Mirador de Sarrià.On sempre amb sentava a un racó amb nostàlgia al observar barcelona.Es tan bonica,hi han tants llocs que encara no he descobert.Finalment el meu trajecte tornava acabar a casa.On també hi havia l'olor a pluja,que arribava des de la terrassa.Pero m'agradava veure com plovia des de la meva habitació,tapar-me amb aquells llençols blancs,i deixar que passin les hores escoltant com cada gota acabava en un cruixit a terra